ESPAIS ESCÈNICS

Les Golfes del Teatre Aurora

Uns seixanta-nou quilòmetres separen Igualada, capital de la comarca de l'Anoia de Barcelona. Si ens remuntem a principis de segle (1904), l'edifici on hi trobem —al primer pis— el Teatre de l'Aurora constituïa la seu d'una entitat cooperativa de consum (arribaria a tenir moneda pròpia, mútua social, forn de pa, farmàcia, etc.). Les entitats inicials (La Económica, La Igualadina) van donar pas a la Unió de Cooperadors (1936), la Societat Cooperativa de Consumidors La Victoria (1939), o bé la Unió Cooperativa Unicoop (1976). Amb el nom d'Unicoop Cultural (fundada l'1 de setembre de 1988), avui dia porten a terme finalitats oci-culturals als seus 700 m2 —hi ha moltes sales que ocupen entitats ben diverses, al pis primer i al pis segon— tot i que la gran fi ta coŀlectiva fou la recuperació (rehabilitació i dinamització) del teatre cooperativista, que es reinaugurà oficialment el 17 de maig de 1997. El teatre, amb direcció artística des de desembre de 2005 de l'Òscar Balcells, actor, guionista i gerent de La Mostra Fira de teatre infantil i juvenil d'Igualada, amaga algunes curiositats. De tal manera, sota cortinatges negres el mur esquerre del teatre oculta els tres balcons que donen a la plaça de Cal Font; també, al seu sostre sobre la platea cada metre quadrat pot aguantar cinc-cents quilos de pes.
Fan funció de divendres a diumenge, coprodueixen cada temporada teatral dos espectacles per a tots els públics i tenen una sala addicional (Espai 2 o Les Golfes) que augmenta la seva capacitat de convocatòria (petits formats teatrals, presentacions de llibres, contes per a adults, teatre infantil, celebracions privades, etc.) sota l'esguard lluent que hi posa el tècnic de la casa, en Xavier Amat. Tot i ser una sala privada, el Teatre de l'Aurora té una clara vocació de servei públic, forma part de la COSACA des de març de 2006 i enguany ha encetat la seva participació a la Mostra de Teatre de Barcelona.
Aquest gener de 2009 programen Résurrection à la carte, de Microcosmos Teatre els dies 9, 10 i 11; Cosí, Cosà, amb De Mortimers (dir.: Jordi Purtí) els dies 23, 24, i 25. El febrer de 2009 Call Center, de i dir. per Marc Angelet (dies 6, 7 i 8 de febrer), els muntatges guanyadors de la Mostra de Teatre de Barcelona els dies 13, 14 i 15, i Homes de Shakespeare, per la cia. Dei Furbi (dir.: Gemma Beltran) els dies 27-28 de febrer i l'1 de març de 2009. ❚

DADES TÈCNIQUES

❚ Aforament: Teatre de l'Aurora: 110 / Les Golfes: 60-70 localitats
❚ Mides escenari: Teatre de l'Aurora: 8 x 6 m. / Les Golfes: 4 x 3 m.
❚ Llum: Taula Hydra Spirit Rack de 36 Dimmers de 2,5 Kw per Dimmer. Focus: 12 Rockets Thomcat 1000, 2 Retalls Spotlight 1000, 1 Retall ADB 1000, 10 ETC ETC Source Four Jr 550, 10 PC Spotligth 1000, 3 PC Escrichs 1000, 6 PC Coemar 1000, 2 PC ADB 650, 1 Mini retall CCT0 650, 5 barres de focus (electrificades i motoritzades). Equip de projecció (projector de 5000 lúmens i pantalla 4 x 3 m. ; també disponible projector menor, de 1200 lúmens i pantalla 2 x 1,80 m., habitualment ubicat a l'Espai 2 polivalent, « Les Golfes »).
❚ So: 2 pantalles acústiques JBL 400 Wats, 1 Etapa de potència Crest Àudio 1.000 Watts, 1 Taula digital Yamaha 01 V96 V2, 1 Micròfon sense fil de mà AKG WMS51, 4 Micròfons SHURE SM-58, 4 Micròfons PROIM, 2 Micròfons de conferència AKG C580 E1, 1 Minidisc SONY, 1 Doble reproductor de CD AUDIOPHONY, 1 Reproductor de CD ACOUSTIC CONTROLS, 2 Monitors.

Article publicat a la revista Entreacte 165 editada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)

Façana de La Fragua

La sala La Fragua de Cornellà de Llobregat adoptà el terme farga com a reclam perquè tal i com una farga és l'obrador on es treballen els metalls al foc, l'entitat donava molta importància al treball escènic meditat i suficientment preparat. El logo del local remarca uns anhels: escoltar, mirar, tastar, però també es desitja afavorir el treball i la promoció dels artistes locals  cornellanencs. Els estatuts com a associació cultural daten del 30 d'abril de 2003 i el funcionament de la sala comença el 7 de novembre de 2003; dues de les primeres actuacions a l'espai varen ser Versos amb Veu (poesia al carrer i al local) i Mal parto me raya de Carlo Mô, i el març de 2006 s'hi programà Evidències de Jordi Cienfuegos. Tres actors encapçalen aquest projecte on el 70 % de la programació la protagonitza el teatre i un 30 % la música: Pep Ruiz (Cornellà de Llobregat, 1972), David Colomera (L'Hospitalet de Llobregat, 1974) i Antonio  Pomarol (Barcelona, 1970). Conjuntament amb Antonio Alcalde (Barcelona, 1975) i Alicia Hernández Gil (Barcelona, 1971), constitueixen la companyia teatral homònima que, fundada el 1997, encetà les seves actuacions amb La espera (El Llantiol, Teatre Kaddish, Auditori de Granollers) o que, per exemple, creà i produí El Surinam, peça estrenada al 12è Festival internacional de pallassos de Cornellà (2007). La presumible dificultat d'arribar al recinte queda compensada pel percentatge alt de taquilla que s'enduu la companyia que hi actua: pràcticament el 100 %. El trambaix T2 (direcció Sant Martí de l'Erm, parada La Sardana), l'Hostal Cornellà (carretera d'Esplugues, 135) o en especial el Servei Moto Honda (carr. d'Esplugues, 162-166), són bones referències per no perdre's. En efecte, el carrer de les Orioles, a aquesta alçada i que talla amb la carretera d'Esplugues, desemboca en el carrer Vistalegre on La Fragua a banda de servir-hi teca (embolicats, torrades, amanides,…) hi martelleja meritòriament —de dimecres a diumenges, de 18.00 a 2.30 h.— teatre, música, exposicions (fotografi a, còmic, taules de monopatins pintats, etc.), presentacions de llibres, debats (especialment polítics), recitació de poesia, cinema, alguna lectura dramatitzada o teatre infantil, i tímids i embrionaris clubs de lectura i d'afeccionats a la música. ❚

DADES TÈCNIQUES

Aforament: 70 aprox. (format platea; menor si conserven la distribució en taules.)
Escenari: 6 x 3 m. alçada sostre 2,50 m.
Llum: 8 PC 500W, quatre frontals, quatre laterals. Dimmer de 6 canals dobles. Taula de llums amb 24 canals programables. Llum general de sala regulable. Llums de sala LEDS de colors regulables. Projector LCD Multimèdia, Lector de vídeo, Lector de DVD i DVX- PC en sala.
So: Doble CD Pioneer CMX 3000. Equip DJ. PA: 4 EV Sx100+ 200W, 4 EV Sx 80 175W, 2 Sub EV Sb 121 300W. Monitors: 2 Lm PH Ish 120W. Control exterior: Taula Yamaha MG 16/4. Fx M3000. Microfonia: 4 Shure SM58, 3 Shure SM57, 2 Shure PG81, 1 Shure PG52, 1 DM -055, 5 peus de micro, 4 DI Behringer DI 100.

Article publicat a la revista Entreacte 164 editada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)

Façana La Ruqueria

Quan s'acaba el carrer Montseny —on el Teatre Lliure de Gràcia reposa empolsinat—, neix el carrer de la Perla. Al núm. 11 l'antiga perruqueria de barri de l'Àngels —no la vam conèixer però per això anomenà el negoci Querubí— s'ha transformat des de fa poc en La Ruqueria, un espai de creació i de trobada artística. El nom del local juga amb la pèrdua de tres lletres primeres del terme ‘perruqueria' perquè vol esdevenir un homenatge a l'art del pallasso: “fer el ruc és l'art actoral més difícil, ens apropem a conceptes com ara la filosofi a, la transparència humana i actoral, la vulnerabilitat”, sintetitza l'Andreu. El gener de 2008 el local acollí una primera representació: cal entendre que s'hi porten a terme presentacions  informals, assajos oberts perquè fonamentalment el lloc és un centre (concertable) d'assaig escènic si bé estan oberts a celebrar-hi presentacions de llibres, lectures dramatitzades o de poemes, petites performances... La sala és ben petita (uns 30 m2, en total, amb un altell ben característic i un bell i vell sostre amb bigues de fusta) però cosmopolita i solidària: ja era evident al primer espectacle programat i que reposen aquest novembre, El sueño de Taniperla, de l'Ivan Fox —resident a Brussel·les—, que parla dels indígenes de Chiapas i evoca la  realització però també la destrucció (1998) per part de l'exèrcit mexicà del mural Vida y Sueños de la Cañada Perla (www.muraltaniperla.org, es.wikipedia.org/wiki/Mural_de_Taniperla). L'actor, ballarí, coreògraf, manipulador, director i dramaturg (Turruquena, Peça per a persones, A-dicció) Andreu Carandell i Gottschewsky (Madrid, 1965) és el fundador del local que regenta amb l'ajut de la ballarina, actriu i cantant Gilmarí Gerena (Nova York, 1981; www.gilmari.blogspot. com). L'Andreu té records molt grats de les seves (habituals) estades a l'estranger: “He treballat a les faveles del Brasil, amb adolescents; als mercats de Managua (Nicaragua) amb nens del carrer; a Morazán (El Salvador), amb criatures que han viscut la crueltat d'una guerra absurda, o als orfenats de Namíbia, al sud-oest d'Àfrica ...Sembla un tòpic, són experiències fascinants, alhora que inesborrables a la memòria”. Els seus projectes immediats són l'estada a Moçambic per dirigir un grup de teatre comunitari, on faran una barreja de tècniques de teatre de l'oprimit i tècniques de clown; posteriorment l'espera Polònia (coreografi a per al Teatr Polski de Poznan, www.teatr-polski.pl), una provable petita gira mexicana amb la viatgera còmplice i vitalista coŀlega Anna Montserrat, i tal vegada la preparació d'un monòleg on el dirigiria l'Emilià Carilla. Les representacions a La Ruqueria acostumen a fer-se en dissabte i diumenge. Aquesta zona internacional i càlida ja ha acollit diversos discursos escènics: Taure d'Arnau Vilardebò (16 i 23 de febrer de 2008), Neixen Déus —també de Vilardebò, periòdicament—, Sólo hace falta 2 (erotisme a partir de textos d'autors diversos: Breton, Bukowski, Raymond Carver, Kavafi s, Maupassant, Neruda, Anaïs Nin, etc., amb dramatúrgia de Cecilia Propato, direcció de Verónica Pallini, i interpretació de la pròpia Pallini i Enric Sarrate, 22 i 29 de juny de 2008) i el 4 d'octubre de 2008 Afinacions sense endoll amb Vilardebò, Omar Cuevas (percussió), Antonio Prió (baix, guitarra), i Agustín Gálvez (col·laboració especial). ❚

DADES TÈCNIQUES

Aforament: 32 màx.
Espai: 30 m2
Escenari: ubicable on es desitgi
Altura: 3,10 m.
So: minicadena musical; taula de so en projecte d'adquisició.
Llums: 4 focus.

Article publicat a la revista Entreacte 163 editada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)

Daniel Martínez, president del Grup Focus, i Josep Maria Pou, director artístic del Goya, van presentar als mitjans periodístics el nou Teatre Goya que reneix sota la tutela del Grup Focus tot i pertànyer al Centro Aragonés de Barcelona i que fa la seva estrena oficial el 3 d'octubre de 2008 amb Els nois d'Història (The History Boys) d'Alan Bennett (Leeds, 1934), en una traducció de Joan Sellent, amb escenografia de Paco Azorín i vestuari de María Araujo i interpretacions del propi Pou, Josep Minguell, Maife Gil, Nao Albet, Jordi Andújar, Javier Beltrán, Oriol Casals, Alberto Díaz, Xavi Francès, Llorenç González, Jaume Ulled i Ferran Vilajosana. El tècnic del teatre serà Eduard Escoda.

Inaugurat el 1916, el mateix any que El Molino —o Petit Moulin Rouge, abans de la castellanització franquista—, i dos anys després de la construcció del Poliorama, el Goya té una llarga història. Fou un recinte que acollí representacions donades pels alumnes de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic —en temps de la seva interinitat— amb coŀlaboració d'elements professionals. Així el 1918 al Goya es representà Voltaire, Sheridan, Marivaux, Ramón de la Cruz, Goldoni i Goethe i el 1920 Francesca de Rímini de Silvio Pellico, Romeu i Julieta de Shakespeare i el Tristany i Isolda de Wagner (1967:540). Josep Maria de Sagarra (1894-1961), amb les seves crítiques teatrals dóna testimoniatge d'algunes de les obres que s'hi van presentar: per exemple Barro pecador dels Álvarez Quintero (1927), La dichosa honradez de Carlos Arniches (1924), La mariposa que voló sobre el mar de Jacinto Benavente (1927), El deseo de L. Fernández Ardavín (1925, on debutava la Xirgu), o bé La dame aux camélias de Dumas (1923). Després de funcionar una llarga etapa com a cinema, l'octubre de 1986 —ens recorda Pérez de Olaguer a Els anys difícils del Teatre Català. Memòria Crítica, (2008:107)— va ser recuperat per al teatre amb Bajarse al moro, de José Luis Alonso de Santos, justament l'any en què es creava Focus, Serveis Teatrals. Abans de tancar el 2004, darrerament, el Goya havia acollit per exemple Trampa mortal d'Ira Levin (dir.: Ángel F. Montesinos, amb Paco Valladares), Revisió anual (mai no és tard) de Montserrat Cornet (dir.: Pere Daussà), Violeta violada amb Vol Ras, Confesiones del pene de José Montero (dir.: Luis Rossini), Tres mujeres sin.com (amb Lita Claver “La Maña”, Chiqui Martín, etc.), o bé Ostitú de Frank Dubé i Kike Serfaty.

Les obres, que han durat dos anys, han estat projectades i dirigides per Barnadas Arquitectura i Disseny, S.L., i l'equip tècnic ha estat conformat per Joan Francesc García Beltran (arquitecte), Jordi Roma Manresa (arquitecte tècnic), Manuel Belles Gadea (enginyer tècnic industrial), Higini Arau (físic acústic) i Antoni Barnadas (disseny i interiorisme). El teatre disposa ara de dos espais, la sala escènica (520 butaques més llocs puntuals a les dues llotges del pis primer) i el foyer, polivalent i amb bar, que queda sota la platea elevada (aforament aprox.: 80-100), té sis camerinos i una tonalitat grisa ben característica perquè el terra és un continu de magnesi, insonor. L'escenari (106 m2) té 11 m. de boca, 9,60 de fondària i 6 m. d'alçada. La potència elèctrica per a luminotècnia és de 150 Kw, la potència de so de 20.000 w i la potència elèctrica total de 350 Kw.

L'entitat publicarà un llibre commemoratiu, Teatre Goya. 1916-2008, obra d'Enric Gallén, per celebrar la reapertura de la sala, que no tindrà mai una programació tancada, sí un perfil de teatre comercial amb textos d'alta qualitat i que habitualment presentarà dos muntatges de creació pròpia cada temporada. ❚

DADES TÈCNIQUES

Aforament sala escènica (520 butaques més llocs puntuals a les dues llotges del pis primer)
Aforament del foyer, polivalent i amb bar (aprox.: 80-100),
L'escenari (106 m2): 11 m. de boca, 9,60 de fondària i 6 m. d'alçada.
Hi ha sis camerinos
La potència elèctrica per a luminotècnia és de 150 Kw
La potència de so de 20.000 w
La potència elèctrica total de 350 Kw.

Article publicat a la revista Entreacte 162 editada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)

Nina, la directora del centre

PRESENTACIÓ Amb un punt de partida molt clar, la contrologia —l'art de controlar el cos a través del moviment intel·ligent, com deia el polifacètic fundador del mètode, Joseph H. Pilates (1880-1967)—, des de formalment el 14 de juliol de 2008 els actors i actrius del país tenen accés a un nou assessorament pedagògic. Contrologia és el nom del nou centre d'entrenament per a professionals de les arts escèniques, de la comunicació (empresaris, polítics, congressistes, etc.) i del món de la docència que neix sòlid i atractívol com la columnata grega de l'antigor. En efecte, el perfi l i formació dels seus docents toca camps ben diferents (són actors-cantants que treballen el cos i la veu a través de Peak Pilates System i Estill Voice Training System respectivament) que es fan convergir per a l'enriquiment rigorós i superació professional de tot l'alumnat. Ens indica la fundadora i màxima responsable, l'actriu-cantant Nina (Barcelona, 1966), que el nou projecte —materialitzat després d'un llarg procés de gestació que s'encetava el desembre de 2004— naixia amb ànim d'ocupar un espai inexistent en l'àmbit de la formació de l'actor-cantant: el d'un centre que fes confluir coneixements per harmònicament i complementària treballar alhora el cos i la veu de l'intèrpret. Amb una hàbil i innovadora combinació de dues tècniques (l'específic Mètode Pilates mencionat abans i l'EVTS o Voice Craft, a la qual la Nina en concret suma un substrat específic personal, la formació en logopèdia) el centre proporciona a l'actor un pla personalitzat d'entrenament integral del cos i la veu d'acord amb els seus objectius/reptes a curt termini: unes sessions d'aproximadament vuitanta minuts aporten disciplinàriament uns vint minuts d'exercicis al terra, vint minuts de treball amb la maquinària gimnàstica (reformer, cadillac, cadira), uns deu minuts de focalització en problemàtiques professionals particulars, uns cinc minuts de treball al mur i una part final d'entrenament de la veu. Tot i que tota la gama de cursos bàsicament es prioritza portar-la a terme a la seu de Contrologia, hi ha prevista lògicament la possibilitat de desplaçaments d'acord amb els quatre altres camps d'actuació de l'entitat: escoles formatives (curs La veu sostenible, per als subjectes professors), gabinets de comunicadors professionals (curs Habilitats comunicatives), acadèmies d'interpretació (curs Entrenament integral cos/veu, on el mètode s'integra normalment en el pla d'estudis), i seus escèniques (a través del Programa companyies teatrals s'ofereix l'entrenament vocal/corporal en els períodes d'assaig i de preparació preescènica, per als grups teatrals). Accessible amb els FFCC o bé amb el cotxe; el web oficial de Contrologia (www.contrologia.cat) aporta totes les informacions necessàries i vehicula totes les gestions prèvies a la recepció de coneixements (soŀlicitud d'informació, alta als cursos, etc.) tot i que cal tenir present que el seu plantejament artesanal, gens massificat, requereix actualment un procés de selecció de candidats, els quals evidentment deuen tenir els versos de Carles Riba a la memòria: Cal fer rem, per no ser negats / dins la vida abstracta i profunda. Aproximadament a meitat de setembre de 2008 Contrologia reemprèn els ensenyaments després de les seves primeres passes que han constituït els intensius de juliol. ❚

Article publicat a la revista Entreacte 161 editada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)

Centre Cultural Valentina

Valentina no està entre el golf de Mèxic i l'oceà Pacífic, limitada al N pels Estats Units i al S per Guatemala i Belize sinó que neix, un cop som a la Plaça de Sant Jaume, si agafem el carrer de la Ciutat i l'anem baixant a peu. Neix la Plaça de Regomir, prèvia al carrer homònim que acull el Centre Cívic Pati Llimona. Valentina no és Mèxic però el recorda a través de la decoració del local, de les begudes o les tapes, de l'idioma i els passis cinematogràfics, de l'equip humà associatiu que estructura les activitats culturals que cada mes es porten a terme. En efecte, a l'esforç fundacional de la Mari Carmen Costa González (Mèxic DF), antropòloga que arribava a Barcelona l'any 1987 per fer un doctorat i que ha participat en els llibres Movimientos juveniles: de la globalización a la antiglobalización i a Movimientos juveniles en la Península Ibérica: graffitis, grifotas, okupas (ambdós de 2002, a l'Editorial Ariel), caldrà que hi sumem el recolzament de la Natalia Castaneira (Mèxic DF), Aida Moraga (Santiago de Xile), Eric Estrebell (Suïssa), Roberto Zanrroso (Ferrara, Itàlia), Paloma Vallejo (Santiago de Xile), Ana Torres (Buenos Aires, Argentina), Sergio (Santiago de Xile) i Daniel Narvaez (Buenos Aires, Argentina); tots junts constitueixen el nucli actiu de l'Associació cultural Yolitzma (ànima pura, en maia). El recinte acostuma a acollir activitats d'explica-contes, petites obres de teatre o lectures, presentació de llibres (de temàtica sobretot social), recitals de poesia, passis de curtmetratges i documentals, conferències i també hi ha venda, intercanvi i préstec de llibres. Han actuat a Valentina els contistes Laura Rodríguez, Helena Cuesta, Francisco Benvenuti, Ruben Martínez, Carmen González, Martha Escudero, Noemi Caballé o bé Anna Gabernet. Hi han recitat poemes Ángeles Peñalver, Ramón Pierrá i també Planetababel. Darrerament han programat per exemple Amor de revista (Yolanda Urban, Marc Folch), els contes per a adults De mi para ti (amb Carmen Gutiérrez i Ma. José Pedragosa), Cuando un cuento se hace suspiro (Cia. Juntos pero no revueltos: Mónica Martínez Paz, Julio César Andrea i Marisol Cumare) i Ni contigo ni sin ti (amb Patricia Mc Gill i Dani Alegret), les narracions orals de Sinbasura Producciones, Rojas y verdes (Neus Suñé i Melina Pereira, juny de 2008). L'horari habitual d'aquesta sala subscrita a Le Monde Diplomatique i a El Viejo Topo és de 18.00 h. a 1.00 de la matinada (es transforma en fins a les 2.30 h. els caps de setmana) i normalment hi trobem l'activitat dels explica-contes els divendres i el cineclub els diumenges pel vespre.

DADES TÈCNIQUES
Aforament: 40
Altres especificacions:
1 taula de so de 2 canals,
1 focus, 1 projector, 1 pantalla,
camerino comunitari, i sala de projeccions

Article publicat a la revista Entreacte 160 editada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)

En Carlos Aguilar (Terrassa, 1973), que s'inicià en el teatre amb Visitants (www.visitants.com) i amb Scura Splats (www.scuraweb.com), i en Xevi Casals (Manlleu, 1972), llicenciat en gest a l'IT, són els integrants fonamentals de l'Associació Teatral La Clau, constituïda formalment el 12 de novembre de 2006, i que s'ubica a dues passes, deu segons, de L'Antic Teatre, al carrer que hi fa cantonada. Una finca de l'any 1931 acull el seu espai per a l'intercanvi, la creació i la producció artística de petit format. Conceptualment la clau és un estri que obre a, o que soluciona. Aquest és el teatre que busca fer aquest coŀlectiu d'actors: cerca la proximitat amb el públic —tal i com proposen al seu muntatge La noche justo antes de los bosques a partir del text de Bernard-Marie Koltès, vist al Teatre del Raval dintre de la 12a Mostra de Teatre de Barcelona de 2007 o bé escenificat  periòdicament al seu local. La solució esdevé el suggeriment a la reflexió i al canvi, amb la complicitat aliada del seu admirat Brecht.

A aquest espai, ja en funcionament el desembre de 2005 (assajos i realització de cursets), hi han impartit classes Ricardo Coral-Dorado, director colombià de cinema i guionista, creador de films com La mujer del piso alto (1996), Es mejor ser rico que pobre (1999), Te busco (2002) o darrerament Una peli, o bé l'actor i clown Cacho Gallegos (Cuenca, Equador, 1978) que alhora el febrer de 2008 hi presentà el seu espectacle Plush. Microscopiateatro (teatre d'objectes), amb Muñecas de cantina, i l'argentí Teatro Negro de Salta també han actuat a la sala.

Entre els projectes immediats de La Clau, com a companyia teatral, hi ha l'estrena absoluta aquest 26 de juny a L'Antic Teatre (www.lanticteatre.com) de Pròleg per a una obra de Maiakovski: pàgina en blanc (reprogramada, ja en època del Grec, del 10 al 13 de juliol), una creació coŀlectiva de Xevi Casals, Carlos Aguilar, Silvia Cabezo i Cristina Ortega amb música de Pep Bonachera, que es recolza en la fi gura del poeta soviètic Maiakovski (1893-1930). Un altre projecte en curs és la coŀlaboració en la creació del guió cinematogràfic del llargmetratge El armario, que versa sobre l'amistat, del realitzador i coŀlaborador de l'entitat Coral-Dorado.

La Clau ha acollit algunes reunions de l'Associació d'Artistes Escènics (AAE, www.artistesescenics.org), de la qual en forma part i on també s'han integrat per exemple creadors com Semolina Tomic, Àlex Serrano, La Quadra Màgica, Amaranto, Marcel·lí Antúnez, Empar Rosselló, els Hermanos Oligor, el dramaturg Carlos Be, Marta Galán, Nico Baixas, Simona Levi, CaboSanRoque, Roger Bernat o Xavier Bobés.

DADES TÈCNIQUES
Aforament: 50 màx.
Escenari: 40 m2 aprox.
Dotació tècnica de llum i so: Cadena de música, projector, làmpades.

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA ENTREACTE 159 EDITADA PER L'ASSOCIACIÓ D'ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYA (AADPC)

El barri de Gràcia de Barcelona va comprovar com la seva oferta cultural s'incrementava primerament el setembre de 1998 amb el naixement de La Casa dels Músics (www.lacasadelsmusics.com) i, en segon lloc, el novembre de 1999 quan a l'interior d'aquesta torre aixecada el 1874 s'hi bastia —indiquen ells— el teatre més petit del món per oferir-hi òpera i audicions musicals. La seva màgia es comprovà amb La Rita o El marit apallissat de Donizetti: previstes tres representacions, se n'acabaren fent trenta-set. La primera òpera en català del segle XXI, Un dia conVincent de Luis de Arquer, amb direcció escènica de Karme Estrany, decorats de L. Telonius i vestuari de Georgina G. Mauriño —i que justament programaria la 8a Mostra de Teatre de Barcelona de l'any 2003— fou una de les darreres propostes que acollí la sala. Tal vegada la millor manera de celebrar el desè aniversari de l'escola de música és justament la reactivació del seu petit teatre, prevista per al 23 de maig de 2008 —cal estar atents al seu web— i que encetaria el concert El piano romàntic. Beethoven & Chopin amb interpretació del pianista i compositor Luis de Arquer (Barcelona, 1965), director artístic de l'espai, conjuntament amb l'arxifamós i imprescindible catedràtic de música Roger Alier (Veneçuela, 1941). La sala és petita (uns 30 m2). Justament vol aconseguir presentar les formes (improvisacions o no) de l'art musical amb calidesa i en una gran intimitat, com si fóssim transportats al segle XVIII o XIX, amb propostes exceŀlents i amb un seductor jardí immediat que ofereix la darrera copa entre espelmes i una fl ora abundosa. De Arquer crea una música sensible, plena de contrastos i deliciosa —és autor de la banda sonora del film Sinfonía de ilegales, de José Luis de Damas (2005)— tal i com són les seves descripcions del procés de creació i de tutela de la sala. Explica que les pintures, uns angelets sobre el mur, que hi ha a banda i banda de l'escenari són obra del seu pare, en Cayetano de Arquer Buigas (1932), nascut i resident actualment a Cerdanyola del Vallès; que la pintura paisatgística mural del fons escènic la feu ell mateix perquè hi representaven Bastian i Bastiana de Mozart. De Arquer ha lluitat decididament per tirar endavant un somni musical: una escola i un teatret de sonoritats clàssiques i òperes de cambra. Està disposat a obrir el local als formats teatrals de les lectures dramatitzades o els monòlegs. Sempre petit format i bona confi tura. S'allunya doncs dels grans formats que varen practicar altres genis de la família, de la branca Buigas: l'oncleavi Carles Buigas i Sans (1898-1979), creador de fonts lluminoses, jardins i teatres d'aigua-llum arreu del món, o bé el besavi Gaietà Buigas i Monravà (1851-1919), arquitecte nacional, autor per exemple del monument a Colom a Barcelona, del Mercat de Sitges o del Palau Comella de Vic.

DADES TÈCNIQUES
Aforament: 48
Escenari: 3,60 x 1,65 m.
Sala: uns 30 m2
So: equip de música bàsic
Llum: 1 dimmer, 2 focus a escena, 1 focus frontal des de la platea posterior.

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA ENTREACTE 158 EDITADA PER L'ASSOCIACIÓ D'ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYA (AADPC)

Façana del Teatret

PRESENTACIÓ

Uns quaranta-quatre quilòmetres separen Esparreguera —bressol del coreògraf Ramon Oller, del perruquer Lluís Llongueras, de l'Anna Lizaran— de la capital, Barcelona. Aquesta localitat, que l'Idescat indica (2007) que té 21.260 habitants, on rau la colònia industrial cotonera Sedó (1846), i que aixopluga el setembre el GEST-Mostra d'Arts Gestuals i del Moviment (www.mostragest.com), té una sòlida tradició teatral més enllà de l'arxifamosa Passió (www.lapassio.net) que ocupa una escena de 375 m2 i ofereix mil vuit-cents seients. Un motor cultural important a la vila és Tramateatre, companyia amateur de llarga trajectòria (1991) i resident al Teatret —el nom homenatja una saleta de l'antic Patronat Parroquial, ja enderrocat, on s'hi feia teatre. El Teatret —molt similar a la Sala Trono tarragonina— està a dues passes de l'església de Santa Eulàlia, beneïda el 1612. Ells són sensibles i agos