- Hola Sílvia, ens pots explicar una mica qui ets, quin càrrec tens i quines tasques desenvolupes dins de la Inspecció de Treball?

Sóc inspectora de treball i seguretat social, amb totes les responsabilitats que el càrrec comporta: les de vigilar el compliment de la normativa laboral en àmbits com les relacions laborals, els drets sindicals i de representació laboral, la prevenció de riscos, la coŀlocació, l'ocupació, la discriminació en el treball. En l'àrea de la Seguretat Social ens ocupem de verificar les altes i les baixes dels treballadors, les cotitzacions i les prestacions d'atur. En matèria d'estrangeria examinem la legalitat dels permisos de treball. També supervisem el compliment de la normativa en matèria de cooperatives i altres formes d'economia social. I al marge d'aquesta vigilància de la normativa, tenim una tasca d'assessorament a treballadors i empreses, i l'emissió d'informes a altres òrgans que ens puguin requerir informació, principalment els tribunals, la Tresoreria de la Seguretat Social o l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

- Quina formació tens i/o es necessita per ser inspectora de treball?

S'exigeix tenir nacionalitat espanyola, posseir una llicenciatura o enginyeria superior i aprovar unes oposicions d'àmbit estatal amb un curs selectiu. En el meu cas, sóc llicenciada en Dret.

- Com actuen a Catalunya, i a la pràctica, els inspectors (per repartiment de zones, per sectors d'activitat...?). També voldríem saber quan i com s'organitza la ITSS en actuacions d'ofici.

Totes les matèries de la nostra competència reben atenció, però si hem de quantifi car-les, diríem que en la matèria en la qual ens hem centrat més els inspectors de treball durant els últims anys és en la prevenció de riscos laborals, seguidament en ocupació i estrangeria, en tercer lloc trobaríem el tema de la seguretat social, i per finalitzar atenem els assumptes relacionats amb les relacions laborals. En la pràctica, la inspecció respon en la seva activitat a dos estímuls: les denúncies (o activitat pregada) i les campanyes europees, espanyoles i catalanes (o activitat planificada), tractant sempre d'equilibrar ambdós fronts.

- Dins del treball que desenvolupeu els inspectors, quines són les infraccions més habituals que trobeu per part de les empreses?

Actualment, les infraccions més greus, on estan els nostres principals esforços posats, es troben en matèria de prevenció dels riscos laborals, essent la nostra preocupació garantir la seguretat i la salut dels treballadors. Avui en dia ja no es poden permetre barbaritats com que un obrer caigui d'una bastida, per exemple. Això seria el més important, que aquests fets no succeeixin. Una vegada aconseguit aquest nivell mínim, s'ha d'impulsar que per part dels empresaris es garanteixi al màxim el benestar i la salut dels treballadors. Per això, s'han de complir uns horaris de treball, unes normes mínimes en matèria d'ergonomia i condicions psicosocials, s'ha de combatre l'assetjament sexual i moral... En matèria d'estrangeria també lluitem contra les irregularitats en els permisos de treball. En primer lloc, hem de comprovar que el treballador té l'autorització per treballar a Espanya; i, després, que el permís s'adequa a la seva situació. Per exemple, no podem admetre permisos que són temporals i per a una zona determinada i trobar-te, al cap de cinc anys, aquesta persona treballant en un altre lloc i sense el permís adient. En temes de contractació estem molt a sobre de la temporalitat i sancionem severament el frau en la contractació. L'Estatut dels Treballadors estableix una preferència per la contractació indefinida, però els empresaris utilitzen la contractació temporal com si d'un període de prova es tractés (“si el treballador ens agrada, ens el quedem i, si no, el fem fora”). Des de la Inspecció tractem que aquests casos no es donin, bé mitjançant requeriments, bé mitjançant una acta d'infracció, amb sancions.

- I les queixes més habituals dels delegats de personal i comitès d'empresa?

Junt amb les denúncies de prevenció i en matèria de contractació, també presenten denúncies per la falta de transmissió d'informació als representants, reclamant transparència de les empreses... En la meva opinió, s'ha de valorar molt positivament la fi gura dels representants dels treballadors i la seva coŀlaboració amb la Inspecció, perquè acostumen a canalitzar les queixes de la plantilla i a donar prioritat a allò que de veritat ho mereix.

- En quins casos s'accepten a tràmit denúncies formulades per un sindicat?

Tothom pot denunciar davant la Inspecció, tingui o no interès directe en allò denunciat. En principi, es valora la gravetat dels fets i actuem en conseqüència. Si la infracció no és greu, fem un requeriment de reparació de les defi ciències perquè l'empresa es posi al dia amb un termini concret. Al contrari, es proposa sanció a l'empresa, sanció que normalment és en forma de multa. I si no es constata la veracitat d'allò denunciat, s'arxiva l'expedient, sense més tràmit.

- Creus que l'actual LPRL és una bona llei? Què es podria fer per què s'apliqués amb més rigor?

Penso que era una llei necessària l'any 1995, quan va ser aprovada i que va suposar un punt d'inflexió, reconeixent la responsabilitat de l'empresari en matèria de seguretat i salut dels seus treballadors. Però en el temps que porta vigent aquesta llei no ha contribuït tant com s'esperava a la disminució dels nostres nivells de sinistralitat laboral, que són els més alts de la Unió Europea. Què podríem fer? Més conscienciació per part de la patronal, que assumeixi que la prevenció de riscos laborals forma part del procés productiu i imprimeix qualitat al seu producte final i al servei que dóna als clients. Més cultura preventiva d'empresaris i treballadors, des de la formació professional fins a la formació contínua dins les empreses. I, finalment, més actuacions inspectores per fer saber a tots que la prevenció és important.

- Qui pot fer una denúncia a la Inspecció de Treball i quines conseqüències pot tenir sobre aquesta persona el fet de posar la denúncia?

La denúncia pot ser presentada per l'afectat directament o per qualsevol ciutadà, tingui o no res a veure amb l'empresa o la infracció denunciada. Segons la llei, la denúncia davant la Inspecció és pública, el que no vol dir que la identitat de la persona denunciant transcendeixi i, per tant, l'empresa denunciada —en principi— no sabrà per part nostre qui és el denunciant. Això sí, si hi ha hagut un accident i es visita l'empresa, evidentment sortirà el nom de la persona afectada per l'accident, però això no vol dir que aquesta persona hagi posat cap denúncia. En altres casos, com els d'assetjament sexual o moral, advertim el treballador que en la investigació d'allò denunciat, segurament, sortirà el seu nom, perquè el conflicte ve motivat pel seu cas en concret i no ens queda altre remei, per recaptar dades, testimonis...

- Quines eines teniu per fer que la llei es compleixi?

Per fer complir la normativa en les diferents matèries, la llei ens dóna les següents eines: Podem advertir i requerir al responsable, sense proposar sanció, si les circumstàncies del cas així ho aconsellen; podem requerir la modificació de les deficiències constatades en un termini concret i que ens ho justifiquen; podem proposar una sanció; podem exigir el pagament de quotes de Seguretat Social impagades; podem donar d'alta i/o baixa a empreses i treballadors en la Seguretat Social; podem fi ns i tot paralitzar una determinada activitat si considerem que hi ha risc greu i imminent per a la vida dels treballadors; també podem requerir la transformació de contractes temporals en indefinits...

- Has tingut mai constància d'alguna denúncia que provingui del món de l'espectacle (teatres, audiovisual, ...?)

A la Inspecció arriben les soŀlicituds judicials de l'informe en matèria de classificació  professional, quan un artista és erròniament enquadrat en una categoria i demana la seva inclusió en una altra. O denúncies sobre la contractació temporal, que en el cas dels artistes és majoritària i preferentment temporal, front a la regla general de duració indefinida. I també hem fet alguna campanya per donar d'alta als músics professionals que acompanyen a artistes de renom i que, sorprenentment, no fi guren al sistema de la Seguretat Social.

- Com actua la Inspecció davant de la contractació d'un menor de setze anys en un espectacle públic? Penses que és sufi cient o que caldria un major control per part de l'Administració Pública?

L'Estatut dels Treballadors permet excepcionalment el treball del menor de setze anys en espectacles públics, però manté una supervisió per part de l'Administració, que es realitza a través d'un informe de la Inspecció de Treball. En aquest cas se cita a la representació legal de l'empresa i a la dels menors (pares), que han d'aportar una documentació, valorant-se l'avaluació de riscos del lloc de treball, que ha de ser específica per a menors d'edat. Es demana que expliquin les hores de rodatge, què ha de fer el menor en el rodatge, si hi ha lloc per descansar, si el treball serà en cap de setmana o en horari nocturn... per esbrinar si hi ha o no algun risc per a la salut del menor. En la meva experiència, em va tocar valorar la participació d'un menor en un espectacle flamenc en el Teatre Grec que era de nit. En aquest cas, donat l'entusiasme del propi noi, vaig informar positivament perquè pogués participar-hi, donat que era adolescent (catorze anys) i era època d'estiu, per la qual cosa anar a escola no era un problema.

- Degut a que són treballs amb contractes de treball de duració molt curta, on és difícil o bé impossible crear la figura dels delegats de prevenció; quines creus que són les eines que tenen els actors i les actrius per defensar-se davant de possibles anomalies en l'aplicació de la LPRL?

Primer, han de saber que la denúncia davant la Inspecció és pública i secreta, i que, per tant, no han de tenir por a soŀlicitar la nostra intervenció. I, segon, és aquí on cobren especial importància els òrgans de representació, els sindicats i les associacions professionals, que vetllaran pels seus interessos de forma unitària, professional i desinteressada.

- (Expliquem a la Sílvia la fi gura de l'enllaç sindical... i els problemes dels artistes a l'hora de denunciar situacions d'abusos —per exemple, enfrontar-se a determinades empreses productores que ‘monopolitzen' un sector implica tenir difi cultats per treballar i per viure...): Veus positiva una figura com aquesta degut a la dificultat, actualment insuperable que els artistes tinguin delegats de personal o formin part dels comitès d'empresa?

En la meva opinió, seria molt bona idea la creació d'una fi gura com aquesta, un representant, especialitzat en temes de prevenció de riscos laborals, que sense estar adscrit a una determinada empresa, pugui defensar els drets dels seus afi liats o representats, personant-se en rodatges i adreçant-se als empresaris demanant el compliment de la llei i els acords. Ara bé, segons la llei, només per conveni coŀlectiu pot confi gurar-se una figura com aquesta, que, en cas d'aprovar-se, tindria competències respecte del conjunt de centres de treball inclosos en l'àmbit de l'aplicació del conveni coŀlectiu. ❚

Entrevista publicada a la revista Entreacte 163 editada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)

Gabriela Lucena

- Què és la Fundació AISGE i quins són els seus objectius?

És una entitat sense afany de lucre, constituïda per l'AISGE, per dur a terme activitats tant de caràcter assistencial com promocional en benefici dels artistes intèrprets de l'audiovisual: actors, dobladors ballarins i directors d'escena. L'AISGE, com sabeu, és l'entitat que gestiona col·lectivament els drets de propietat inteŀlectual d'aquests artistes.

- I què és el que la Fundació ofereix als usuaris?

Doncs el Departament Promocional realitza accions promocionals i formatives, per exemple, organitza nombrosos cursos de formació i reciclatge professionals. I l'Assistencial facilita ajuda als artistes que puguin trobar-se en situacions personals o econòmiques difícils o complicades, així com orientació psicosocial que contribueixi a atenuar i solucionar aquestes necessitats.

- Quins requisits generals ha de complir un artista per poder beneficiar-se de l'atenció assistencial que n'ofereix la Fundació?

No són gaires: el requisit fonamental és que l'artista sigui soci de l'AISGE, la qual cosa no li comporta cap cost, és gratuït. L'altre requisit és que tingui fixada almenys una actuació o interpretació en un suport audiovisual.

- En què consisteix el treball dels professionals del Departament Assistencial i quins projectes socials dueu a terme actualment?

Nosaltres oferim als usuaris atenció directa i personalitzada, lògicament amb una reserva i discreció absolutes, tant si es tracta de demandes d'atenció sanitària com d'atenció psicosocial o econòmica; si s'escau els derivem als serveis externs adients, tant públics com també privats, i coŀlaborem amb altres entitats, com ara l'AADPC a nivell sociolaboral i legal. A vegades l'estudi d'una demanda concreta posa de relleu altres tipus de necessitats, les quals també diagnostiquem i avaluem, i treballem posteriorment la solució per a cadascuna amb el propi usuari. Tenim diversos programes d'ajut, com ara el d'habitatge, el de protecció a la maternitat Actua en família, el de necessitats bàsiques, ajuts puntuals, d'atenció domiciliària S.A.D., sanitària... Però et diria que el programa més valorat és el de més grans de seixanta anys: es tracta d'un ajut econòmic, que revisem cada any, que complementa la percepció de la pensió, doncs aquesta última sol ser precària, a fi que els artistes puguin gaudir en la seva vellesa d'una qualitat de vida digna.

- Com gestiones les soŀlicituds d'assistència que rep la Fundació?

Normalment les demandes ens arriben per mitjà d'un company de professió de l'usuari, d'un familiar, d'altres institucions o entitats o del mateix usuari. Un cop rebuda la demanda, citem l'usuari i realitzem una o, si s'hi escau, diverses entrevistes personals (al nostre despatx o ens desplacem on calgui si l'usuari no ho pot fer per qualsevol raó) per detectar la situació concreta que l'afecta, i també demanem a l'usuari la documentació que hi correspongui. Seguidament realitzem la valoració i elaborem un pla de treball juntament amb l'usuari, fent-ne un seguiment directe i personalitzat.

- Quina mena de problemes sociolaborals has detectat que es produeixen amb major freqüència dins del coŀlectiu d'usuaris?

Doncs en general ens trobem els relacionats amb l'obtenció de prestacions socials públiques per part del col·lectiu de la gent gran o incapacitada per a la feina, degut a que les seves curtes vides laborals els dificulten greument l'accés a les prestacions públiques.

- T'has trobat amb problemes i/o situacions per a les quals no hagis trobat cap solució? De quina mena?

He trobat casos complicats però no impossibles: nosaltres apliquem a cada situació, amb la tota la diligència de què som capaços, tots els recursos tant de la pròpia Fundació com d'altres institucions públiques i privades.

- Creus que els actors i directors coneixen suficientment la Fundació i els avantatges de ser socis de l'AISGE? Què els recomanaries als artistes que llegeixen la nostra revista?

Que se'n facin socis, doncs és gratuït i gaudeixen de tots els avantatges de l'AISGE, és a dir, la gestió i liquidació dels drets, i de la Fundació, que és el seu vessant promocional i assistencial.❚

Article publicat a la revista Entreacte 162 editada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)

Pilar Casas

- Com ens explicaries qui és la Pilar Casas?

Sóc de Manresa i ara visc a Tarragona. Com molts, vaig començar al teatre amateur. Des dels set anys que he anat fent dansa. Vaig estudiar teatre musical, primer a Memory i després a la Coco Comín. Professionalment, sobretot he treballat en teatre de carrer i parcs temàtics. Vaig ser al Japó al Parque España i des de 2002 a Portaventura. Allà, fent d'actriu i veient tots els problemes laborals dels actors, vaig començar a involucrar-me amb el tema sindical. Els primers anys com a delegada del comitè d'empresa per la UGT. El 2004 vaig parlar amb la Montse Alcoverro i l'Àlex Casanovas i vam proposar-nos entrar al comitè d'empresa com a AADPC. Al 2006, després de renunciar a la UGT, va ser quan ens vam presentar. No va sortir com nosaltres volíem, però vam aconseguir agrupar dintre d'una candidatura diferents sindicats del sector de l'espectacle. Vam ser actors, ballarins, regidors, músics... treballant conjuntament. Això ha generat un procés per constituir una confederació amb tots els sindicats de l'espectacle per poder defensar els interessos dels artistes. La meva finalitat és aconseguir millorar tota aquesta relació laboral especial. Sóc actriu però ara m'estic decantant més pel sector jurídic. M'he llicenciat en Dret i el meu objectiu és ser Inspectora de treball.

- De tota manera ja fa temps que ets la Secretària de Delegacions de l'AADPC, oi?

Com que jo havia manifestat la meva preocupació per la manca d'una xarxa del nostre sindicat en tot el territori, el setembre de l'any passat van anomenar-me responsable de la Secretaria de Delegacions. Just quan estàvem en el procés de veure com ho podíem fer i amb què comptàvem, va ser quan la Montse es va donar de baixa i em van proposar agafar també la Secretaria d'Acció Sindical.

- Amb quina actitud assumeixes aquest nou repte?

De moment tinc moltes ganes d'aprendre. Ara mateix he entrat a conèixer ben bé com està funcionant. Estic coneixent què hi ha i com està la situació. En tot allò que fa referència a Convenis la meva postura és de continuïtat total per no provocar un caos en les negociacions. A més, considero que la part sindical de l'associació està funcionant meravellosament bé. Allò que funciona bé no cal canviar-ho. Estem aportant coses noves amb el tema de Sindicat, que m'agradaria que funcionés perquè ajudaria a tot el sector laboral dels artistes. Potser aquest aspecte, pel fet d'haver-lo iniciat a Portaventura, és el que més iŀlusió em fa de poder aconseguir que funcioni.

- En quin moment està aquesta confederació?

Actualment estem elaborant els estatuts. Igual triguem dos mesos com triguem un any, però està anant tot molt bé.

- També pertanys a l'actual delegació a l'OSAAEE?

Amb el Quicu Romeu som els dos delegats de l'AADPC a l'OSAAEE. Els temes jurídics de la normativa s'han de resoldre a Madrid, i l'OSAAEE és la que pot fer aquesta feina. Ja he participat a les darreres jornades que s'han fet el novembre, el febrer i el juny i les relacions són molt bones. Actualment a l'OSAAEE estem fent la plataforma per iniciar les negociacions del conveni estatal d'audiovisual perquè s'ha de denunciar al proper octubre.

- Hi ha alguna cosa en la nostra professió de la que creus que cal fer especial atenció?

Veig que el teatre ha canviat, s'ha modernitzat i per tant tots ens hem de modernitzar en allò que hi ha avui dia. El teatre de text existeix, és el teatre que s'ha fet sempre, però ja no és l'únic. Ara hi ha un teatre musical on es barregen actors, músics i de tot a sobre l'escenari. Cada cop hi ha més teatre de carrer i s'han de regular les condicions que hi ha. Hi ha molt a actualitzar. Passa el mateix amb l'audiovisual i les noves tecnologies. Els sindicats hem d'adaptar les nostres peticions i reclamacions a allò que la realitat ens demana. Per això és molt important el soci, perquè per a mi el sindicat és la veu del soci. Tinc claríssim que els nostres únics caps són els socis i la nostra responsabilitat és que el soci es mobilitzi. ❚

Article publicat a la revista Entreacte 161 editada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)

El passat 25 de febrer va tenir lloc a Madrid una jornada de treball que, impulsada per l'OSAAEE, va acollir i patrocinar la Fundació Ortega y Gasset, amb el títol Situació social i laboral dels artistes en espectacles públics, problemes i solucions.

L'objectiu principal d'aquesta jornada era posar damunt la taula la necessitat que tenen les organitzacions sindicals professionals d'obtenir la representació efectiva dels treballadors del nostre sector.

Estudiar-ne els obstacles que hi apareixen i mirar de trobar les solucions que ens permetin, com deia el nostre company Óscar Barberán a la seva Crònica d'urgència d'una jornada intensa (Entreacte núm. 56, març 2008), “resoldre els confl ictes entre la normativa comuna a tots els treballadors i la necessària adequació a les característiques de la nostra feina”.

La FAAEE i l'OSAAEE, les dues organitzacions existents a nivell estatal, tenim aquesta representació només d'una manera nominal, ja que a causa de determinats requisits legals no podem aconseguir els representants, escollits en eleccions sindicals, que ens permetrien tenir-la d'una manera formal i efectiva.

Nosaltres, els actors i les actrius en espectacles públics, som treballadors; treballadors per compte aliè. I és així que com a resultat de les condicions del nostre treball:

- Seguim les indicacions artístiques del director i les pautes organitzatives del productor.

- Treballem en dates i horaris fixats i determinats (no podem fer funció a l'hora o els dies que ens vagin bé, sinó quan està programat a la cartellera; no podem rodar el nostre personatge a l'hora que més inspirats o més guapos estem, sinó a l'hora que marca el pla de rodatge…)

- Portem els vestits i la caracterització que el muntatge teatral o el rodatge requereixen.

- I cobrem un sou estipulat per la nostra feina, però no rebem directament la recaptació que entra a la guixeta després de la funció o la pel·lícula.

I com que som treballadors i treballadores, la llei ens empara com a tals i ens dóna l'opció a alguns drets per preservar la nostra seguretat i el nostre benestar: (jubilació, assistència mèdica…) i algunes prestacions (baixa per malaltia, atur…) que certament són millorables, però que de moment són les que tenim.

Però hi ha qüestions més àmplies i generals, que s'han d'acordar (ja sigui amb les empreses, ja sigui amb les administracions), de maner coŀlectiva (convenis, condicions de cotització…). Aquí és on entren en escena les organitzacions sindicals professionals (l'AADPC en l'àmbit de Catalunya, l'OSAAEE en l'àmbit estatal).

Els nostres associats, quan s'han fet socis, compten amb nosaltres perquè treballem corporativament en la defensa i millora dels seus drets i les seves condicions de treball; els nostres estatuts així ho indiquen com a missió fonamental del nostre sindicat; les empreses i l'administració així ho practiquen en la seva interlocució i negociació amb nosaltres com a organització representativa dels actors i les actrius.

Però per dur a terme aquesta representació, ens cal expressament una eina: estar reconeguts legalment com a sindicat més representatiu.

Aquest reconeixement legal és imprescindible per poder vetllar i supervisar el compliment dels convenis i dels contractes de treball.

Tots sabem que sovint algunes empreses els incompleixen de manera flagrant. I davant d'un fet com aquest, als treballadors després d'esgotar les vies del diàleg, ja sigui personalment ja sigui a través de l'AADPC (o del sindicat territorial que correspongui), no ens queda una altra via que la de portar l'empresa incumplidora als tribunals; i això és un fet molt difícil d'encarar per nosaltres com a treballadors: enfrontarse amb una empresa signifi ca posar-se en peu de guerra amb ells; tots en coneixem les possibles conseqüències i no tothom està disposat a patir-les.

El pas previ que seria demanar una inspecció de treball, lamentablement no és operativa: els incompliments no sempre són demostrables (especialment en doblatge o en un rodatge), per que quan la inspecció hi arriba (si és que hi arriba), el rodatge ja s'ha traslladat a una altra localització o bé en aquella jornada, casualment, no es dóna cap conflicte en absolut.

I els actors i actrius tampoc tenim accés a la Formació Contínua a la què tenim dret, com la resta de treballadors de l'Estat.

L'esforç que actualment fem com a sindicats en mitjans humans, organitzatius i econòmics, és enorme i esgotador; les nostres estructures funcionen només amb ajudes econòmiques de les administracions a títol “d'organitzacions culturals”; però la nostra feina transcendeix de llarg aquest concepte, ja que som “organitzacions sindicals”.

I els problemes no fan més que créixer.

Davant les nostres reiterades demandes d'atenció, la Presidència del Govern va optar per debatre aquestes qüestions en un àmbit públic i amb l'assistència de juristes que poguessin apuntar vies de solució legal als problemes en què ens trobem els sindicats.

Tenim encara molta feina per davant i segurament aquest serà un procés llarg i difícil, al llarg del qual haurem de vèncer tota mena de resistències, una de les quals serà, probablement, la dels grans sindicats que poden mirar amb suspicàcia la nostra consolidació en l'espai sindical.

Estem segurs que l'estreta coŀlaboració que hem mantingut amb ells al llarg de tots aquests anys en la negociació de convenis (i altres afers que ens han unit), la defensa aferrissada que fem de la nostra relació laboral, i la nostra serietat com a organitzacions sindicals professionals, seran algunes de les principals bases del diàleg amb CCOO i UGT, amb els quals volem continuar mantenint, com no podria ser d'altra manera, una estreta coŀlaboració. 

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA ENTREACTE 157 EDITADA PER L'ASSOCIACIÓ D'ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYS (AADPC)

La primera, en la frente
Com hem vingut anunciant des de la Presidència del Govern de l'Estat se li ha encomanat a la Fundación Ortega y Gasset d'organitzar una Jornada per debatre sobre la situació en què ens trobem els treballadors dels espectacles públics artístics, tant des del punt de vista laboral com sindical.

El títol que finalment hi ha donat —que canvia respecte dels provisionals que havíem tingut sobre la taula— és Situació social i laboral dels artistes en espectacles públics: problemes i solucions —escrit i publicat en espanyol, només faltaria—, i que ens fa estar previnguts perquè les modificacions del nom de la cosa en tractar amb polítics sabem que sí que fan una altra olor, malgrat el que Julieta ens ha fet creure als artistes.

El canvi de dir ‘problemes laborals i sindicals dels treballadors dels espectacles públics' al títol definitiu que hi han posat ja fa una mica de pudor danesa (de podridura, volem dir). Evidentment no és el mateix parlar dels problemes individuals i coŀlectius dels treballadors, que obviar un element tan important i fonamental com és la capacitat d'acció coŀlectiva a través dels drets sindicals. Com no és el mateix parlar dels ‘artistes' que referir-se a tots els treballadors del nostre sector.

Armant-nos contra un mar de sofriments
Potser és fruit d'un escaldament previ —i preventiu— davant de les promeses dels polítics, però a aquestes alçades traiem les urpes fins i tot davant d'aigua amb glaçons. Perquè d'allò de fugir, ni parlar-ne. Ans al contrari, creiem que és el moment d'enfrontar-nos a una ocasió històrica per al sector de la cultura. I si ens ho permeteu, fins i tot a una ocasió transcendental per a la supervivència de la llibertat en les arts escèniques i audiovisuals a l'Estat Espanyol i, potser, fins i tot a Europa.

En qualsevol cas és un toc d'alerta d'un procés que ve de lluny. I que serà llarg i difícil. Ens ha costat molt i molt, d'arribar a aquesta Jornada i a les possibilitats que ens obre la voluntat manifestada pel Govern de l'Estat d'actualitzar la legislació relativa a la nostra relació laboral especial. Una actualització que és necessària des del mateix dia en què la van aprovar, perquè és insuficient, injusta, discriminatòria... I que ens ha causat, a nosaltres i a tota la societat, un mar de sofriments.

Atrapats en un laberint de carrerons sense sortida
Com sabreu l'Estatut dels Treballadors estableix a l'article 2 (immediatament després de definir qui és un treballadors —per compte aliè— i qui és un empresari, en termes generals), un seguit —ampliable— de relacions laborals especials, entre les quals la relativa als espectacles públics artístics.

Aquestes relacions laborals especials per les seves circumstàncies peculiars i especialment declarades relacions laborals, segons el sentit comú aplicat a l'ordre i el lloc on ‘el legislador' les institueix són, en el nostre cas, (d'actors i actrius, directors i directores, adjunts de direcció, escenògrafs, regidors, iŀluminadors...) la protecció que, com a treballadors, ens garanteix la llei fonamental del dret laboral a l'Estat.

Però és evident que després de fer la ‘transició', els problemes dels artistes no eren una prioritat dels responsables polítics. I és evident, també, que per causa de la lleugeríssima concreció de les garanties que teòricament haurien d'haver-se donat en aquella legislació especial, els artistes i, en general, els treballadors de les arts escèniques i audiovisuals hem quedat marginats d'alguns drets que aleshores es recuperaven per al conjunt de la societat i dels quals encara no en gaudim.

És el cas, precisament de la capacitat d'acció i d'interlocució de les organitzacions obreres del nostre sector, que és el mateix que dir dels treballadors de les arts i de la cultura.

I doncs, què volem?
Pa, treball, llibertat, igualtat i fraternitat. Podríem dir. Però en un món complex i per a una activitat tan peculiar com l'art el que sabem segur és que concretar-ho és difícil.

D'aquí ve que us demanem que esteu a l'aguait i que participeu en tot el que pugueu per a quan el poder ens demanarà: I doncs, què voleu?, perquè a partir d'aquesta Jornada del 25 de febrer de 2008, els treballadors dels espectacles públics artístics, a través de les nostres organitzacions sindicals i amb l'ajut dels nostres equips tècnics jurídics i laborals, puguem establir unes regles en el nostre propi sector que ens garanteixin efectivament drets equivalents als dels altres treballadors, als dels altres ciutadans.

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA ENTREACTE 155 EDITADA PER L'ASSOCIACIÓ D'ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYS (AADPC)

Nosaltres, els artistes

No deixa de ser curiós que els treballadors dels espectacles, que exposem la nostra feina (directament —actors i actrius, ballarins i ballarines, músics, acròbates, malabaristes, titellaires, mags, mims, pallassos i pallasses— o indirectament —dramaturgs i guionistes, directors i adjunts de direcció, coreògrafs, escenògrafs, iŀluminadors,  regidors, etcètera) sota els focus, en escena, als platós, als sets, a les biblioteques o als carrers o en qualsevol espai encara que no estigui destinat habitualment a fer-hi actuacions, siguem tan desconeguts com a coŀlectiu laboral per part de tothom.

Sortir a la televisió, al cinema, actuar al teatre o on sigui és una feina. Però és només una part de la feina dels artistes. La part més glamurosa, la del lluentó. És, només, la part visible de l'iceberg del treball artístic. És la part que exposem davant del respectable públic, i és també, habitualment, la que mostrem quan som entrevistats per promocionar l'espectacle que estem oferint. Perquè els artistes, com la lluna, sempre ensenyem públicament aquesta cara iŀluminada —i si pot ser plena— de la nostra professió.

Però, com la lluna, hi ha una cara oculta, i fosca i gèlida, de la qual gairebé no se'n parla, de la qual gairebé mai no en parlem —en públic. Una part oculta a la qual l'entrevista de La nit al dia va aportar —amb nocturnitat, com li és propi— un raig doble de claror: el del secretari general del sindicat Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya i el de l'actor, director i —també— productor independent Josep Maria Flotats.

Al web del programa —i tan aviat com ens serà possible, al web de l'AADPC— hi trobareu el vídeo d'aquesta triple entrevista: la de l'actor i director Josep Maria Flotats amb motiu del seu espectacle Stalin (i de l'equip amb qui l'ha creat, és clar), i aquella on tots dos s'expressen —independentment però coincidentment, com també queda clar— en relació a aquesta part fosca i enfosquida dels artistes com a treballadors. Parlen de nosaltres, els treballadors del coŀlectiu d'artistes.

Si sabíeu com l'alba ens ha trigat! Com és llarg d'esperar un alçament de llum en la tenebra

Els versos d'Espriu —que escoltem cantats en valencià per Raimon— són ben vius per a nosaltres, els treballadors de l'art i de la cultura, perquè hem viscut la tenebrositat del món dels focus.

Un món petit —encara que ample— on, certament, com va explicar Josep Maria Flotats, no és pas cap secret que és fàcil de ser amenaçat.

Però el fet que molts puguem explicar-ne moltes, d'aquestes misèries, no vol dir que tinguem —de manera general i efectiva— la possibilitat de denunciar-les. No en parlarem ara, perquè és una part del llistat de reivindicacions dels nostres sindicats artístics de cara a l'anunciada —oi que no n'heu sentit pas dir res?— actualització de les condicions de la relació laboral especial del Coŀlectiu d'Artistes que es proposa el Govern de l'Estat per a aquest 2008.

Aquesta actualització és una reivindicació que sembla que comença a materialitzar-se. És, segurament, el gran projecte que tots els amants de les arts escèniques i audiovisuals —professionals o amateurs, espectadors, ciutadans, persones— hauríem de recolzar, d'empènyer, d'exigir. Perquè la llibertat artística —“només faltaria!” exclama en un moment de l'entrevista en Flotats— ha de conviure amb una exigència superior, el fet que els artistes entenem la nostra feina com “un bé de cultura al servei del poble” —com diuen els estatuts de l'AADPC.

Mercè dels nostres

Els artistes hem viscut —i vivim— creant un món fantàstic que iŀlumina el món real. I aquest món creat, aquesta iŀlusió creada i recreada, amaga com per art de màgia la nostra realitat d'entre caixes.

És hora que els treballadors de l'art veiem ateses les nostres necessitats coŀlectives —i individuals— com qualsevol altre ciutadà, com qualsevol altre coŀlectiu.

Als qui llegiu l'Entreacte, al respectable públic, al respectable poble que és a qui servim i per a qui treballem, us demanem que mireu aquesta part fosca, que no us enlluernin —per un cop— els focus i que recolzeu, difoneu, valoreu les necessitats dels vostres servidors, perquè vosaltres sou els nostres. Feu-nos la mercè.

Gràcies Josep Maria, gràcies Manel, gràcies La nit al dia. Bona nit. Que tinguem un bon dia ben aviat.

Article publicat a la revista Entreacte 154 editada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)

Dissabte 1 de desembre de 2007, l'organització Guionistes Associats de Catalunya va convocar una concentració a la plaça de sant Jaume de Barcelona, davant del Palau de la Generalitat, per anunciar la petició que han adreçat a les associacions de productors, a les televisions públiques i privades i a l'Administració, personifi cada en el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, per a la creació d'una mesa de negociació d'un (primer) conveni del guió.

L'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya hi va ser present, en representació pròpia i de l'OSAAEE, com a mostra de recolzament i solidaritat a aquesta reivindicació tan justa i necessària com desatesa i obviada per les contraparts negociadores.

El recolzament a aquesta reivindicació ja l'havia fet palès el Congrés de l'OSAAEE en aprovar una moció de suport a les vagues dels tècnics i dels guionistes dels Estats Units i, en especial, als tècnics i als guionistes de l'estat espanyol per la més difícil situació laboral en què es troben.

A Madrid la Unión de Actores és a punt de signar el nou conveni de teatre

També és notícia la publicació per part de la UAM del projecte negociat del seu V conveni de teatre. El nou text, el qual substituirà l'anterior -que era vigent des de mitjans de 1996 i que va ser denunciat el 2005-, ha necessitat vora dos anys de negociacions.

A Euskadi, l'Euskal Actoreen Batasuna, també

Efectivament, també els nostres companys a l'OSAAEE del sindicat EAB estan a la vora de concloure les negociacions i poder signar el seu primer conveni de teatre a Euskadi.

I a les illes, l'Associació d'Actors i Actrius Professionals de les Illes Ballears, s'hi acosta

Amb el nou Govern a les Illes Balears, l'AAAPIB va rebre la petició d'una proposta de Pacte Extraestatutari per part del Teatre Principal de Palma de Mallorca. Però davant la solidesa de l'articulat que l'AAAPIB va presentar, el mateix teatre públic va proposar-los d'impulsar sobre aquella base la negociació d'un Conveni de Teatre de les Illes Balears. Esperem que arribi a bon port, aquest conveni que, ja us ho deveu pensar, serà el primer.